Cecília Oficics from Mariví on Vimeo.
Entrant dins es poble
sent un combregar
a ca na Cecilia
jo l'he vist entrar.
- Bona nit, senyores,
vulguin dispensar,
que és sa meua núvia (2)
que han de combregar.
(bis)
Entra dins sa cambra.
-Cecília, com va?
-Malament, Riera,
malament me va.
-No ploris, Riera,
que no has de plorar;
tenc una germana (2)
t'hi podràs casar.
-No estic per germanes
ni per cap germà,
que és amb tu, Cecilia (2)
que me vull casar.
-Fes venir un confés,
que me vull confessar.
I amb tres parauletes (2)
Cecília expirà.
La treuen de ca seua
i al dur-la a enterrar,
se tirà allà enterra (2)
i la va besar.
-Adéu, ma Cecília;
ja no em puc casar;
-Adéu, ma Cecília;
Ja no em puc casar.
Molt bé fillets i filletes, teniu assegurat "s'ofici" de cantants
ResponEliminaMoltes gràcies de part de tots els Oficis, esteim molt contents!!
ResponElimina